1. Descripció:
Família: mamífer
On viu : Viuen en mars d’aigua salada, de tempratures templades i tropicals, i zones no profundes. Es poden trobar dofins a l’Oceà Pacífic (des del nord del Japó fins a Austràlia i del sud de California fins a Xile), a l’Oceà Atlàntic (des de Nova Escòcia fins a la Patagonia i de Noruega a l’Àfrica del sud), a l’Oceà Índic (des d’Australia fons a l’Àfrica del sud) i al Mar Mediterrani.
Què menja: Petits peixos en grans quantitats. S’ho empassen tot sense mastegar.
Curiositats: Els dofins són molt solidaris, si per exemple, un d’ells s’està morint altres dofins aniran a ajudar-lo per evitar que el forat per on respira es mantingui fora de l’aigua. A l’hora de dormir no ho fan com els altres mamífers, ja que han d’estar atents dels possibles depredadors i de respirar, de manera que descansen de manera no gaire profunda iper torns : primer dorm un hemisferi del cerverll i després l’altre. També s’ha demostrat que són capaços de d’aprendre, realitzar feines amb cert grau de complexitat, comunicar-se entre ells, i, amb entrenament, poden arribar a vocalitzar sons semblants a paraules.
2. Desplaçament:
El dofí neda de una forma característica, saltant i enfonsant-se rítmicament a l’agua, de manera que sembla que cabalguin en les onades. Això és perquè, com és un mamífer, necessita pujar a la superfície per poder respirar. Els dofins no neden de la mateixa manera que els peixos, ja que en comptes de moure la cua d'un costat a l'altre, ho fan de dalt cap a baix.
3. Esquema amb les parts del cos:
4. Vídeos
En aquest vídeo, fet de fotografies, es poden observar postures de diferents moviments del dofí. http://www.youtube.com/watch?v=1qn1kQTdhgs
1. Descripció:
Família: Vertebrat
On viu: Viu en boscos i selves, sempre i quan tingui lloc on amagar-se.
Què menja: Els lleopards són carnívors, així que mengen bous, porcs, micos, aus, i en cas de que no hi hagi menjar, fruita.
Reproducció: Són vivípars. Tenen un temps d’aparellament de tres mesos (lleopard mascle i la femella), i poden tenir fins a sis fills.
Curiositats: El mateix arbre és on dormen i on cacen.
2. Desplaçament:
El desplaçament del lleopard és per terra. Es mou de forma molt ràpida i àgil gràcies a les seves potes, que li permeten, també, enfilar-se als arbres. Quan camina, el lleopard primera mou una de les potes del davant i una de les del darrere (esquerra - esquerra) i després l'altra del davant i l'altra del darrere (dreta - dreta). Per caçar, el lleopard es capaç de moure's molt sigilosament i sense fer soroll A l'hora de córrer el lleopard avança les potes del davant, agafa impuls, contrau les del darrere i s'impulsa amb elles.
3. Vídeos:
En aquest vídeo - documental, es parla del grans felins, i, per tant, també apareix el lleopard. Es pot observar el moviment i desplaçament de l'animal i escoltar informacions. El vídeo està dividit en 3 parts. http://www.youtube.com/watch?v=GmfYWfzZoL4&feature=related
1. Descripció:
Família: Invertebrat
On viu: Viuen en zones humides. Viuen en galeries verticals i horitzontals que excaven el subsòl. S’amaguen de la llum perquè tenen la pell molt sensible.
Què menja: Per menjar, el cuc de terra s’empassa la terra, en la qual hi ha petits bocins de plantes i d’animals en descomposició. El cuc transforma la matèria orgànica en matèria fèrtil per fer créixer les plantes.
Curiositats: Té 5 cors i 6 ronyons. Respira per la pell.
2. Desplaçament:
Camina arrossegant-se utilitzant els seus anells especials, de manera que s'estira i s'arronsa,s'estira i s'arronsa. Això ho pot fer gràcies als seus moviments de contracció.
Per moure’s s’ajuda dels ganxos que té a la part inferior dels anells que el formen que es recolzen sobre el sòl. El desplaçament també és ajudat per la secreció de mucositats que produeix la seva pell.
La terra de l’hàbitat on viu sempre està humitejada, ja que respira per la pell i sinó es moriria. Per poder viure la temperatura de la terra ha d’oscil·lar entre els 15 i els 20 graus.
3. Esquema de les parts del cuc:
Família: Invertebrat
On viu: Viuen arreu del món, tot i que prefereixen les zones càlides i tropicals.
Què menja: la papallona menja diferents aliments segons la etapa en que es trobi:
- Erugues: mengen molts tipus de plantes, sobretot algunes que són dolentes pels depredadors.
- Papallona: mengen el nèctar de les flors.
Curiositats: Posen els ous sobre les plantes en que els seus fills s’alimentaran.
2. Desplaçament:
El desplaçament de la papallona és per aire, normalment, gràcies a les ales que té. Però també pot subjectar-se a les plantes, a terra, als arbres, amb les seves llargues potes que li permeten tenir una gran agilitat i flexibilitat.Les antenes li serveixen de balancí mentre vola i en elles es troben els sentits de l’olfacte i el tacte.
Contades papallones, com la Monarca de Nord Amèrica, poden migrar milers de kilòmetres per passar l’ hivern. A més, aquesta espècie és capaç de volar fins i tot per sobre del mar, desafiant forts vents.
3. Esquema de les parts de la papallona:
Morfologia de una mariposa: insecto lepidoptero adulto cuyas alas son cubiertas con escamas finas de colores diferentes.
Apex: terminación de ala de la mariposa.
Margen externa: parte exterior de ala.
Nervio: linea saliente de ala de la mariposa.
Celda: parte de ala de la mariposa que delimita por los nervios.
Ala delantera: miembro anterior de locomoción para volar.
Ala trasera: miembro posterior de locomoción para volar.
Tórax: parte central del cuerpo de mariposa.
Pata trasera: miembro posterior de locomoción terrestre.
Abdomen: parte posterior del cuerpo de mariposa.
Segmento: una de las partes del cuerpo de mariposa.
Pata media: miembro central de locomoción terrestre de mariposa.
Uña: garra puntiaguda de mariposa
Tarso: última parte de la pata de mariposa.
Tibia: parte central de la pata de mariposa.
Fémur: primera parte de la pata du mariposa.
Pata delantera: miembro anterior de locomoción terrestre de mariposa.
Probóscide: parte bucal alargada de mariposa.
Ojo compuesto: órgano complejo de la vista de mariposa.
Cabeza: parte delantera del cuerpo de mariposa.
Antena: órgano táctil de mariposa.
Nerviosa costal: linea saliente del lado de ala de la mariposa.
4. VÍDEOS
En aquest vídeo, tot que és curt, és veu molt bé com mou les ales la papallona. http://www.youtube.com/watch?v=5zV9AtoS1j0
La papallona no tenen la mateixa forma física, sinó que hi ha diverses etapes de transformació: quan neix de l'ou l'animal s'anomena oruga (serà l'etapa més llarga), aquestes fan el capoll (on es produiran molts canvis), i finalment surt la papallona. En el següent vídeo s'explica molt bé aquesta metamorfosi. http://www.youtube.com/watch?v=c45aKbMM0cs
PREGUNTES QUE ENS PODEM FER SOBRE LES PAPALLONES
INTRODUCCIÓ
En aquest blog hem penjat fitxes de 4 animals que es mouen de manera diferent: el dofñi, la papallona, el lleorpard i el cuc de terra. En aquestes fitxes hem explicat, de manera senzilla, quin tipus d’animals són, què mengen, com es reprodueixen i com es desplacen. D’un d’aquests animals, la papallona, hem realitzat una maqueta, on es pot observar molt bé com es mou. En el blog també hem posat vídeos i imtages per observar el moviment dels animals que hem triat.
